Conegut com un dels pobles amb més aigua, Vallirana és notícia, ara, per deixar més de mil famílies eixutes. Principalment a les urbanitzacions, però, l’aigua és, de fa temps, una preocupació local. No n’hi ha prou amb disfressar com a barris els nuclis que van néixer com a urbanitzacions, per garantir el benestar de la gent. L’estratègia de portar les coses al límit, com amb la variant, l’aparcament, els nínxols... per després aparèixer com els salvadors, crea una angoixa que ens porta a acaparar garrafes d’aigua al supermercat. Si l’objectiu era portar aigua del Llobregat, han tingut més de tres legislatures per connectar-se. Mentrestant el carinyo de l’alcaldia havia de ser per mantenir i preveure el comportament dels nostres aqüífers, els telecontrols permeten un seguiment a temps real.

Sempre ens queda renovar el “Vot de Poble” a Sant Sebastià. Ah, no!, que ara ho disfressem de falsa festa major... laica.