Hi ha dues maneres d’entendre Espanya: els que volen una Espanya de “la indissoluble unitat de la nació espanyola” (article 2 de la Constitució del 1978) i els que volen votar i assumir els resultats de les urnes per complir un dret democràtic que tenen totes les persones demòcrates que respecten els resultats i els seus conciutadans. És evident que mentre els uns pensin i actuïn d’una manera determinada i els altres, d’una altra, és difícil que ens posem d’acord si no es produeix una espècie de miracle per comprendre que tothom és lliure i igual per decidir el seu futur democràticament, respectant les minories, que sempre tindran un lloc i cabuda en la nova construcció. Per què costa tant entendre que els que han viscut una vida amb concòrdia (?) ara vulguin separar-se o divorciar-se per començar una altra vida d’aventura per poder ser feliços com qualsevol parella que decideix separar-se per començar de nou?