Editorial

Que n’aprengui, l’independentisme

L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Anna Puig, Carles Sabaté, Anna Serrano, David Brugué, Teresa Márquez, Dolors Bellés i Sara Muñoz.

L’acord per investir alcalde de Barcelona Jaume Collboni deixa com a conclusió que l’únic cordó sanitari que s’ha pogut teixir ha servit per impedir que la capital del país tingui un alcalde independentista, una ratlla vermella per als partits d’obediència espanyola. Ho van fer el 2019 amb Ernest Maragall i ara amb Xavier Trias, i ho han tornat a fer mentre ERC i Junts estaven despistats, entregats a barrar-se el pas mútuament en municipis i diputacions pactant amb el PSC, el mateix PSC que ha tornat a prendre’ls el govern de Barcelona amb un pacte articulat sobre el cinisme. Collboni, que va governar amb Colau del maig del 2016 al gener d’aquest any, va sortir del govern i s’ha passat cinc mesos combatent Colau i renegant de l’obra de govern conjunta, una estratègia que li ha servit per desbancar els comuns com a segona força. Res ha impedit que Colau el faci alcalde sumant els seus vots als del PSC i el PP amb un argument –“l’alternativa era pitjor”– que deixa estupefacte el votant. La sospita que l’acord ha estat cuinat a Madrid afegeix gravetat a la jornada d’ahir i hauria de servir perquè d’una vegada les forces independentistes deixessin de comportar-se amb ingenuïtat i aparquessin les travetes de curta volada. En poc més d’un mes serem 23 de juliol i, vist com les gasten, convé aprendre’n ràpid i interioritzar més evidències. En primer lloc, que si el govern de la Generalitat és dèbil amb només 33 diputats, el de Barcelona, amb 10 regidors de 41, ho és en la mateixa proporció. I en segon lloc, que el PSC és un gran professional de la política perquè mai dona res per perdut, res fins que no és impossible.

Ripoll és una altra moneda amb la mateixa cara. Allà sí que calia un cordó sanitari i, en canvi, Sílvia Orriols, de la ultradretana Aliança Catalana, és l’alcaldessa. Ha faltat empatia en un àmbit local i no hi han ajudat gens els dubtes –primer– i la ingerència –després– de la direcció de Junts, que ha topat amb les idees pròpies de la seva cap de llista. A Ripoll, l’alcaldia de la ultradreta és reversible a curt termini. A Barcelona no ho és i l’únic interrogant obert és quant tardarà Collboni a oblidar l’acord amb el PP i convidar els comuns a entrar a l’equip de govern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.