Opinió

Lletra petita

“«Puta Cataluña»”

“Comencen acusant-te de parlar en català perquè no et puguin entendre i acaben acusant-te de terrorista pel fet de participar en una manifestació

Ser català a Espanya, més enllà de tòpics, no és un fet natural. Que el Bernabéu et cridi “puta Cataluña” i no passi res de res és una anècdota de les moltes que pots arribar a acumular al llarg d’una vida, sense esforçar-te gaire o gens. Comencen acusant-te de parlar en català perquè no et puguin entendre i acaben acusant-te de terrorista pel fet de participar en una manifestació. I tot el que hi ha entre mig té una coherència, això no se’ls pot negar. De parlar en català en comptes de castellà, tot d’una, passes a discriminar el castellà, a voler que no es parli, a perseguir-lo fins a torturar els nens que a l’escola demanen anar al lavabo en castellà. Si, a sobre, no t’agrada el flamenc i consideres els toros una carnisseria cruel, traspasses una línia vermella i, tot d’una, passes a odiar Espanya, la seva cultura i els que l’estimen. De cop i volta, sense moure un dit, ni gairebé adonar-te’n, sents com t’acusen en el millor dels casos de supremacista i en el pitjor de racista. Seguint amb els clàssics encadenats, com que dones només el 10% de la riquesa que generes i et queixes, també t’acusen d’insolidari, de voler empobrir altres regions d’Espanya i, si no baixes del burro, t’acaben acusant directament de lladre. I a partir d’aquí, ancha es Castilla o, com diu el refrany castellà, no quieres caldo, toma dos tazas, o tres o les que calguin. Sobretot si se t’acut pensar que Catalunya és una més dels centenars de nacions que hi ha al món. Tot d’una, deixes de ser un ciutadà pacífic, amant de la llibertat i creient i practicant de la democràcia; de fet deixes de ser una persona humana perquè, tot d’una, ets l’enemic. Totalitari, nazi, lazi, enemic de la democràcia, corrupte, conspirador, condemnat a vagar per la galàxia, criminal, colpista, admirador de Hitler, soci de Putin, delinqüent, puto catalán de mierda i altra literatura biliar que els estalvio. No és gens estrany que l’Estat ens acusés de rebel·lió, de sedició o de malversació, ni ho és ara que ens acusi de traïció o de terrorisme. La pregunta és què carai fem formant part d’aquest Estat que no ens entén, no li caiem bé i som l’abocador de tanta mala llet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.