Opinió

Mirades

Vicent Partal, periodisme crític

El periodista de Bétera tanca avui a la Casa de Cultura la Setmana dels Rahola amb un repàs a l’actualitat nacional

Va ser el primer a qui vaig sentir parlar d’una cosa que era internet i que ho canviaria tot. També em va enganxar ben aviat la seva manera d’afrontar el periodisme, sempre amb una voluntat crítica, sempre anant a la font del tema de què es parlava, sempre buscant el perquè de les coses i sempre fent un pas endavant més que no pas la majoria. Vicent Partal (Bétera, 1960) és ara director de Vilaweb, i per la seva feina al llarg dels anys ha guanyat premis com el Ciutat de Barcelona de periodisme, el Nacional d’Internet i el Premi Nacional de Periodisme juntament amb Assumpció Maresma per Vilaweb. Ha treballat en grans mitjans com TVE i La Vanguardia i durant molts i molts anys va ser analista d’aquest diari i d’El Punt Avui Televisió, on oferia sempre el seu particular punt de vista, molt diferent la majoria de les vegades del que era la versió oficial. Abans ja havia estat cofundador d’El Temps, i la seva feina periodística l’havia portat a cobrir grans conflictes internacionals. Ens va explicar la caiguda del Mur, les independències de les repúbliques bàltiques, el cop d’estat a l’URSS i el desmembrament de la gran potència, la revolta dels estudiants a Pequín, allà a la plaça de Tiananmen, la fi de l’apartheid a Sud-àfrica o tot el que passa al Kurdistan.

La seva manera de fer sempre ha incomodat el poder. En Vicent va ser guionista d’aquell programa de TVE El Camaleón, on es va escenificar un cop d’estat fals a l’URSS de Gorbatxov, en què el màxim mandatari era retingut. Era una ficció i s’explicava molt bé que ho era, però molta gent, molts mitjans, van picar i van donar per bo el que només era a la imaginació de la gent que ho feia. El programa es va acabar, gent molt vàlida va saltar del seu lloc, els qui els van copiar sense contrastar ni es van disculpar i poc després tot el que s’havia explicat en la ficció succeïa en la realitat. Sempre ha explicat el que ha volgut, i de fet és un dels seus lemes: “Sempre dic allò que pense i n’assumesc les conseqüències.” La seva llibertat és Vilaweb, on els seus editorials són de referència per a molts lectors. Ja fa molts i molts anys, a Presència, va publicar El mapa de la nova Europa, i la va clavar en un tant per cent molt elevat. No pel que fa referència a l’Estat espanyol i a Catalunya en concret, tot sigui dit.

És un gran especialista en processos d’independència. En parla en molts dels seus llibres sobre política internacional o sobre periodisme, com El periodisme en crisi, que va publicar el 2004 amb Martxelo Otamendi, el periodista basc detingut i torturat i a qui van tancar Egunkaria. Fronteres, que li va editar Comanegra, ha estat un èxit editorial, i les seves xerrades arreu dels Països Catalans són ben seguides per un públic que sempre li pregunta pel que hi ha més enllà de les versions oficials. Ell, president de l’European Journalism Centre, continua al peu del canó explicant el que veu del que passa al món i, sobretot, a casa nostra. Avui, a les sis de la tarda, ho farà a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona en conversa amb la periodista Marta Masó, de TV3. Un repàs a l’actualitat nacional i internacional sempre amb visió crítica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.