Estic escandalitzat amb la campanya per la promoció de l’idioma Provem-ho en català. En tan poca estima ens tenim que hem de considerar la llengua un assaig? No podem fer una aposta més decidida per la llengua com a opció de país per a tothom i de creixement i sensibilitat personal per a qui no la té com a pròpia? Darrerament parlem molt de la precarietat de l’idioma i sovint per flagel·lar-nos que els que en som parlants nadius no som prou conseqüents. El problema no acaba aquí. Cal insistir que els parlants d’altres idiomes també el respectin de bon grat. I que la Generalitat faci una aposta ferma per un tema tan transcendental donant-li un estatus polític (per què no amb rang de conselleria) i un veritable impuls que captivi la ciutadania. De què serveix la perenne recerca d’un Pacte Nacional per la Llengua i l’estèril procés participatiu que el va precedir? Per fer “provatures”, que deia el meu avi? Que, per cert, també deia “Anem per feina” i “Endavant”.