Opinió

De reüll

No perdem el gust

L’avantguarda sempre ha tingut, a Catalunya, una molt bona premsa. Ens agrada ser pioners i ens agrada que ens ho reconeguin. A les avantguardes artístiques i arquitectòniques que han travessat fronteres s’hi han anat afegint darrerament les del futbol —amb la revolució futbolística impulsada pels talents de Cruyff i de Guardiola— i les de la gastronomia —amb la indiscutible i mundialment reconeguda genialitat de Ferran Adrià i l’excepcional talent dels germans Roca—. Tanmateix, quant a la gastronomia, alguna cosa se’ns està anant de les mans; fa l’efecte que estem instal·lant en la comoditat i el gregarisme de la globalització mal entesa. Als restaurants de les nostres ciutats hi ha una profusió d’oferta asiàtica, per exemple, i una decreixent proposta de gastronomia autòctona, com si haguéssim renunciat a adreçar-nos al món en la nostra pròpia llengua gastronòmica. És evident que els gustos canvien; la cuina catalana és un exemple fantàstic d’adaptació a aquesta evolució inevitable. La colossal feina feta pel Motel Empordà de Figueres n’és l’exemple perfecte. La tradició no ha estat mai renyida amb la modernitat, ni la millor modernitat només pot tenir una veu pròpia si la busca en les arrels de cada societat i cultura. La tradició tampoc no ha de vestir-se de modernitat per ser atractiva i de qualitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.