No tot s'hi val, i menys a Salt

Aquest títol podria valdre perfectament per descriure els intercanvis dialèctics dels senyors Duran Lleida i López Tena, innecessaris i dolents per al país. No per allò de l'oasi català –que no crec que existeixi– sinó perquè hem d'esperar que encara no hàgim caigut en el pitjor de la manera de fer política del país veí. En tot cas un, Duran Lleida, ha precisat que no parlava de cap notari en concret i l'altre, López Tena, ha reblat que no era d'un secretari general d'un partit determinat de qui deia el que deia. I llavors la pregunta és: doncs per què diuen el que diuen? Qui són el notari i el polític als quals feien referència? I la gran pregunta que ens hauríem de fer és si es pensen que tots plegats som una colla de soques i d'incauts, perquè no hi ha cap altra explicació per la manera com tracten la ciutadania. En realitat crec que sí que s'ho pensen, que ens ho empassem tot o que no estem per rebel·lar-nos per res, i que per tant tenen carta blanca per continuar tractant-nos com si fóssim menors d'edat.

Però el no tot s'hi val fa referència a una cosa que sí que ha passat i és ben real. Dilluns al vespre a Salt, al Gironès, alguns centenars de persones es van manifestar per la mort d'un noi del poble. Una mort judicial perquè aquest jove va morir després que els serveis de neteja el trobessin malferit al carrer, el portessin a l'hospital i ell en marxés sense que l'haguessin acabat d'atendre. Els Mossos ja investiguen si hi va haver una baralla –que sembla que sí–, en quines circumstàncies es va produir i qui va ser el contrincant del noi mort, que també suposadament va resultar ferit. Tot això és cert, i es pot entendre fins i tot que amics i familiars el volguessin recordar amb una manifestació silenciosa davant de l'ajuntament un dia de ple. Però la manifestació va derivar en incidents, insults i acusacions. I el que no es pot consentir és que als representants del poble se'ls insulti impunement, ni que s'insulti la policia, que està fent la seva feina. Insults sense cap base, demagògics, que traspassen la ratlla de la llibertat d'expressió, insults mediàtics. No de tothom però sí d'uns quants: quin dret tenen a dir “assassina” a l'alcaldessa i a intimidar-la a casa seva?