Estic d’acord amb el que va dir Jaume Plensa en ser investit ahir doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que la importància de l’art es basa en la seva inutilitat. Xoco sovint amb la gent que vol trobar una utilitat a tot. El sentit pràctic de la vida va en contra de la vida. Els nostres millors moments es fonamenten en instants que a ull d’un espectador extern serien totalment inútils. Com l’experiència artística, que es basa en un impuls que ni és quantificable ni sistematitzable. Quan un quadre té un sentit pràctic, com ara combinar amb el color del sofà, deixa de tenir sentit artístic. No hi ha cosa més plaent que, en un món en què s’exigeix una funcionalitat a tot, sentir-se envoltat de coses inútils.