Per als creients, l’assistència a les cerimònies religioses és un ritual social, que aferma els llaços de la comunitat, i també un moment significatiu de comunió individual amb les respectives divinitats. Arreu del món, aquesta assistència és sovint imposada per la pressió social o fins i tot per l’estat. A diferència de la resposta a les antigues pestes quan la confiança en el remei es dipositava en el ritual religiós, aquests dies les autoritats civils i religioses de molts països s’han vist obligades a suspendre processons, pelegrinatges i a tancar espais de culte. I no passa res. La Covid-19 assenyala l’obsolescència de la religiositat, perquè la fa prescindible precisament en un moment crític. És un dogma, sí, però sotmès ara a més erosió.