La gent de la Vall de Boí i la del Tarragonès estan de celebració. Avui fa 20 anys la Unesco els va fer pujar al top del patrimoni mundial gràcies a les esglésies romàniques i al conjunt arqueològic. Però la sensació deu ser molt diferent. Els veïns de la vall estan encara amb aquella injecció d’orgull que els va suposar. Saben que no s’hi val a adormir-se perquè la seva lluita és també contra la despoblació però estan en la línia. Els de Tarragona, en canvi, no se’n sabran avenir. Com poden estar aquests monuments, únics, en l’estat en què estan? Com s’ha pogut perdre el temps d’aquesta manera en els darrers 20 anys? Per què les administracions no han estat capaces de tirar endavant un projecte engrescador? Tot plegat, inexplicable.