Que la salut mental hagi estat escollida com a tema específic per al debat parlamentari a Catalunya és, al mateix temps, una notícia bona i dolenta. Bona, perquè focalitza el problema de salut pública, el posa sobre la taula i busca el consens polític per treballar des de tots els àmbits implicats per aconseguir afrontar-lo amb els millors resultats. I dolenta, perquè evidencia fins a quin punt s’ha convertit en una urgència social, que pot afectar tothom i que no pot esperar més a ser atesa. Fora d’això, veure com una formació política sense cap escrúpol aprofita el moment, un altre cop, per muntar el seu espectacle davant les càmeres demostra fins a quin punt la política crea cada cop més personatges i menys persones.