Moltes gràcies a SER.GI per les més de dues mil persones en risc d’exclusió social i residencial ateses l’any passat i gràcies també al munt d’entitats que treballen, moltes vegades amb pocs recursos, per dignificar la vida d’aquest col·lectiu. Dit això, si la lluita contra l’exclusió social l’han de liderar les entitats privades, que, en la majoria de casos, poden fer coses gràcies a les aportacions de la ciutadania, la plantofada amb els cinc dits de la mà ben estesos a la cara de les institucions públiques és sonora. Que hi hagi persones que no poden viure d’acord amb els estàndards d’una societat moderna al costat dels que sí que poden i dels que poden folgadament, ens hauria de fer caure la cara de vergonya. I més a les institucions públiques.