No. No és normal que infants i adolescents se sentin assenyalats pels companys de classe perquè parlen diferent, vesteixen diferent o se senten diferents. No. No és normal que es blanquegi l’assetjament en qualsevol de les seves cares minimitzant-ne la importància perquè “son coses de nens”. No. No és normal que les famílies dels assetjadors es tanquin en banda a treballar plegats per evitar que el seu fill o la seva filla esdevingui un monstre. No. No és normal que la nostra canalla assumeixi com a propis rols que perpetuen l’estigma en una societat reticent a acceptar la diversitat. No. No es normal que noies de 12 anys decideixin que no poden aguantar més i es llencin pel balcó de casa. No. No és normal ni ho serà mai.