En entorns urbans es van consolidant iniciatives de masoveria en les quals grups de persones, normalment joves, es posen d’acord amb propietaris d’habitatges desocupats (normalment cases) per viure-hi a canvi d’arreglar-los i tenir-ne cura. Mentre passa això a les ciutats, als espais rurals són cada cop més les masies que cauen. Un patrimoni rural que desapareix a marxes forçades perquè el treball al camp té poc relleu generacional i les explotacions agrícoles no tenen res a veure amb les de fa 100 anys. Si malgrat la burocràcia la masoveria urbana arrela com a alternativa residencial, potser també caldria impulsar la captació de nous masovers a la resta del territori, amb ajudes i fent més atractiu viure a pagès.