S’esforça Marta Domènech en les pàgines d’aquest diari a casar els termes turisme i sostenibilitat, explicant que la Generalitat posa diners damunt la taula per tirar endavant plans d’estalvi energètic als hotels. Que vinguin però que gastin eficientment aigua i llum. Tot això està molt bé, però quan es camina aquests dies per Barcelona i s’observa el comportament dels visitants es té la sensació d’estar assistint a la depredació sense aturador d’un entorn urbà esgotat que sobreviu al límit sense regar parterres, dessalant i reciclant aigua. Insostenible és que la pluja de primavera que va revifar els pantans ja hagi estat consumida, beguda i pixada, en bona part, vàters d’hotel avall, com un alegre rierol daurat carregat de metzina.