Decebut amb El crac ? Esperaves Plats bruts en versió adulta. Deixant de banda que Joel Joan és molt bo fent de Joel Joan (impagable el monòleg, moment interpretatiu de Moragues), el mèrit d'El crac és l'aposta pel risc, per fer una sèrie que no sempre cal etiquetar i que fa molt més que autoparòdia i autocrítica del món de la cultura; dispara. Per exemple, quan Joan diu allò d'“en aquest país la cosa va així, com més rara sigui la merda que facis més diners et donen; l'important és que et pengin l'etiqueta d'autor, i, en canvi, a gent amb trajectòria, amb hores de ficció, amb audiències brutals, se'ls ninguneja...” Si el que fa El crac ho fan els americans, ho aplaudim amb superlatius; quan ho fem aquí, ho aplaudim amb diminutiu.