Els catalans fa uns anys que estem empatxats de groc. Tot va començar amb la proliferació de les samarretes d'aquest color amb què els mestres es rebel·len contra les retallades, es va intensificar amb l'enorme taca groga de la Via Catalana del 2013 i s'ha afermat amb la V del 2014 i la campanya País Groc. El groc és el color de l'alegria, de la gosadia i de no sé quantes coses més i ha esdevingut el color d'allò que la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, en diu la “revolució dels somriures”: manifestacions mosaic, cassolades i ponts folrats de plàstic. A partir de demà, però, el més feble dels tres pigments primaris haurà de demostrar també que és el color de la valentia, la determinació i la dignitat, no fos cas que ens poséssim tots vermells.