Marxar hauria de ser una opció lliure i no pas una obligació. Empenyem els nostres joves a marxar a l'estranger no per enriquir la seva formació i guanyar experiència, sinó per trobar un lloc al mercat laboral que aquí se'ls nega. No valorem prou ni la joventut ni el talent. La cosa no ve de nou ni és fruit de la crisi, malgrat que quan les coses van de baixada l'atròfia del sistema és més visible. Quan em vaig incorporar al mercat laboral després d'acabar els estudis i les pràctiques en empreses, un amic em reconeixia que havia falsejat el seu currículum i no hi havia inclòs la diplomatura. Així li ho havien recomanat: assumir un grau l'encaria i l'empresari no estava disposat a pagar més si ho podia fer per menys.