Em vaig perdre la classe magistral del doctor Puyal a la Setmana dels Rahola (perdonin, però jo escoltava Butanito quan José María García el va batejar per antena), però he reconegut el seu discurs en la crònica publicada. La importància del que es diu, però també del com es diu, la feina de formigueta acumulada al darrere de cada retransmissió, però també de la falca de promoció, la necessitat que el periodista sigui inquiet i, sobretot, que faci la seva feina i pregunti i torni a preguntar, si cal. La visió artesana del que és un ofici necessari, encara que ara tothom tingui accés a tot a la xarxa. Però sobretot l'honestedat per damunt de tot i intentar ser bones persones. Parlava dels periodistes. Parlava, també, dels ciutadans.