Com treballar per les causes pendents

Tinc un punt de simpatia pels col·lectius que defensen els drets dels més dèbils i es dediquen a causes no perdudes sinó pendents, com deia Tià Salellas. Admiro els voluntaris, del Banc d'Aliments a Càritas passant per l'Oncolliga, els qui treballen en fundacions per a discapacitats o els que atenen els migrats, a Lesbos o a casa nostra. I els que treballen perquè ningú es quedi sense sostre. Tinc un recel, però, pels que per defensar una causa utilitzen la violència, verbal o física. He vist actuacions condemnables en què s'insultava o es violentava treballadors d'ajuntaments, bancs o de la Cambra de Comerç, posem per cas. Ajudar, reclamar, reivindicar, sí, però anar contra el sistema no és atacar treballadors que només es guanyen la vida.