Editorial

Els residus tèxtils ja són una emergència

Els residus tèxtils s’han convertit en un problema de magnitud colossal perquè cada any se’n generen 21,3 quilos per cada català, dels quals només se’n recicla un 11%. I no només és una qüestió de costos. Bàsicament, el residu tèxtil incideix en la sostenibilitat i en el medi ambient. Ara es vol pal·liar el seu impacte obligant els ajuntaments a establir una recollida selectiva a partir del 2025. És un primer pas, tot i que caldrà fer-ne una comunicació didàctica i convincent per aconseguir la complicitat de la ciutadania. Però la recollida selectiva no servirà de gran cosa si, en paral·lel, no s’ataca el problema de fons, que és la insostenibilitat del model tèxtil basat en una roba de baixíssim preu, qualitat en consonància i durada ínfima que, combinat amb una pressió de les grans cadenes de moda, del comerç en línia, xarxes socials i influenciadors, esdevé implacable i fomenta la renovació anual dels armaris i, en conseqüència, comporta la generació d’una quantitat ingent de residus. Aquesta espiral s’ha de trencar i no serà fàcil ni ràpid des del moment que la compra de roba i calçat ja és una activitat social recurrent. A les clàssiques tres R (reduir, reciclar i reutilitzar) que inspiren la sostenibilitat, caldria afegir-hi la de reincorporar amb naturalitat conductes enterrades en el pou dels temps com conservar, reparar i heretar les peces de vestir, pròpies d’èpoques en què la roba era un bé preuat. L’acció legislativa cap a les empreses incidirà en la traçabilitat de les peces, el control efectiu de la característica de sostenibilitat i l’obligatorietat de dotar les grans superfícies d’espais per vendre roba de segona mà. Però el necessari canvi de paradigma no arribarà sense una conscienciació ciutadana. Anys enrere, vestir roba de segona mà era percebut com un signe de pobresa. Avui és una actitud militant alternativa, encara minoritària, contraposada a unes compres en línia disparades i amb traçabilitat prèvia de les peces gairebé impossible. La transició del sector tèxtil cap a un sistema circular requereix estendre les conductes de consum responsable a amplis sectors socials. De les grans corporacions del tèxtil no se’n podrà esperar gaire res que vagi contra de l’essència el seu propi negoci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.