Una vegada més un organisme internacional amb prestigi i credibilitat, en aquest cas les Nacions Unides, ha deixat en evidència les polítiques ultraconservadores del Partit Popular de bracet de Vox. A petició del govern espanyol, tres relators de l’ONU han subscrit un informe que conclou que la mal anomenada llei de la concòrdia impulsada per PP i Vox al País Valencià, a l’Aragó i a Castella i Lleó és una inadmissible vulneració dels drets humans. Exhibint com sempre les seves inesgotables dosis de cinisme i demagògia, els populars, arrossegats per la ultradreta, amb qui governen aquests territoris, pretenen anul·lar la llei de memòria històrica estatal, que va significar el reconeixement de les víctimes de la dictadura franquista i el dret dels seus familiars i descendents a recuperar-ne els cossos. No en va l’informe de l’ONU retreu precisament que les lleis alternatives no anomenin la dictadura de Franco pel seu nom, un exercici que encara costa molt de verbalitzar a alguns dirigents del PP.

Tan greu com intentar legislar contra corrent del dret europeu i de la mínima sensibilitat que s’ha de tenir amb els represaliats d’una dictadura que va durar quaranta anys, ho és la reacció mostrada pels populars. Des de la secretària general, Cuca Gamarra, desqualificant la serietat del treball d’una organització com l’ONU, fins a altres càrrecs que han llançat pilotes fora dient que els relators ni tan sols s’havien llegit les lleis esmenades. Com si els populars pensessin que la seva frivolitat a l’hora de tergiversar la història fos també aplicable als organismes internacionals. Com sempre, cap escrúpol, com ja van demostrar menystenint les resolucions judicials europees contra les euroordres adreçades als exiliats. El PP viu en una bombolla i es pensa que des de fora no és transparent, però la realitat és a la vista de tothom i se’n diu intentar treure rèdit polític del patiment de les víctimes, abans amb el terrorisme d’ETA i ara amb la dictadura de Franco. El pecat original, és clar, va ser la Transició, un espai d’impunitat que també va gaudir de la complicitat d’un PSOE que ara almenys exhuma el cos de Franco i legisla contra l’oblit.