La proliferació de notícies falses, que afecta tots els àmbits de la nostra societat, des del familiar al professional i també al polític, representa no només una amenaça per a la imprescindible higiene informativa sinó també un risc per a la nostra democràcia. En tenim exemples evidents durant les campanyes electorals, on es fan servir dades falsejades o tergiversades amb l’objectiu de desprestigiar els rivals o de confondre la gent amb finalitats purament partidistes. El nivell d’impunitat ha arribat a ser insostenible, tot i que el Codi Penal ofereix instruments per aturar els difamadors. Malgrat això, existeix, tal com constaten els experts, una pluja fina de ‘fake news’ molt difícil de revertir sense el concurs de tota la societat. Per això és necessària una autoexigència col·lectiva que ha d’implicar els professionals del periodisme, els polítics quan escampen els seus missatges i la mateixa ciutadania a l’hora de consumir-los.

Només amb aquesta implicació es pot abordar el debat ètic que hauria d’haver precedit l’eclosió de les xarxes socials, convertides en un espai on tot s’hi val i tot es comparteix sense comprovar-ne abans la veracitat. Amb una afectació generalitzada, perquè el 65,7% dels catalans reconeixen haver consumit informació no fiable. Desgraciadament en altres països, com els Estats Units, tenim exemples de fins on pot arribar aquest ús maliciós de les informacions falses, és a dir, fins i tot influint de manera decisiva en els electors. Les expectatives d’una ultradreta emergent, que dedica a multiplicar el mateix discurs de l’odi de formacions similars que ja tenen representació parlamentària, planteja un doble repte. Segurament és qüestió de temps –fins ara n’hem perdut molt–, el necessari per tal que la població aprengui a evitar les entabanades i es fixi com una prioritat plantar-se contra la desinformació en lloc de ser-ne víctima i còmplice alhora. Tornant als experts, l’única forma eficaç de superar aquesta situació és entendre que cal utilitzar de manera crítica els mòbils i les xarxes socials, perquè pel camí que portem, en lloc d’augmentar la qualitat de la nostra comunicació l’han contaminada.