Opinió

LA GALERIA

Ales trencades

Josep Maria Sebastian és un periodista amb un estil propi, que no en té prou només amb exposar i relatar els fets, i va més enllà

És un periodista de la vella escola, d'aquests que es fan al carrer, que fugen dels filtres de l'actualitat que imposen les rodes de premsa i els gabinets de comunicació. És d'una mena de periodistes que se senten més còmodes conversant amb ciutadans anònims, als quals mai ningú ha escoltat ni els ha demanat l'opinió. Ho fa xerrant amb ells, assegut a la barra de qualsevol bar, a Salt barrejat amb gent procedent de diferents cultures, fent-la petar amb els veïns de la Font de la Pólvora que el conviden a menjar puchero, compartint taula a la Sopa de Girona amb els rodamons o intentant entendre els activistes radicals contraris a la MAT que l'acaben agredint. Sempre ha estat un professional amb molt de nas per veure els temes, i s'ha interessat per aquelles històries que ningú volia fer, perquè a vegades és més fàcil mirar cap a una altra banda. Ja es poden imaginar que un personatge així massa sovint pot arribar a incomodar els seus caps. Aquest és Josep Maria Sebastian, un periodista amb un estil característic, que quan escriu un reportatge en el diari mai en té prou amb exposar i relatar només els fets, sempre va més enllà del que se li demana, buscant i ressaltant els punts més conflictius de la història. Conscient que no ho té fàcil per treballar en una redacció, ha decidit provar sort en la literatura, un camp que havia explorat amb la publicació de A peu del camí, un recull de relats curts. Ara ha volgut pujar un graó més amb la publicació de la seva primera novel·la Ales trencades. Sota un cel poruc, editada per Neurosi i que va presentar dimarts a la tarda a la Llibreria 22 de Girona, l'autor conjuntament amb els seus companys periodistes Xevi Sala i Salvador Garcia-Arbós. Sebastian presenta una història que es desenvolupa a la Catalunya rural de la postguerra, però que es gesta a París en els primers mesos de l'ocupació nazi, a partir d'una història real, l'accident d'un avió, un Douglas DC3 de la Wehrmacht, el 1941 a la vall de Camprodon, que cau com a manà del cel per a una sèrie de personatges, que hauran de gestionar la seva nova fortuna. En la novel·la hi ha tots els ingredients d'una història d'acció que a través dels seus personatges, pagesos, terratinents, camàlics, maquis, franquistes i putes, retrata la duresa d'una comarca de muntanya i també de la Barcelona dels anys durs, en què realment es passava gana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.