Opinió

LA GALERIA

Webs de xocolata

La trista realitat és que alguns pensen que també són de xocolata els webs i que els jutges són els seus padrins

Tot va començar amb el joc d'ous pintats del zoroastrisme per celebrar el seu Any Nou (que coincideix amb les dates de les nostres vacances de Setmana Santa) i que els cristians van incorporar (importar) per celebrar la Pasqua i la resurrecció de Crist. La xocolata va venir després. Abans eren, senzillament i únicament, durs. La religió que Zoroastre va fundar, a l'antiga Pèrsia, l'any 1000 aC, va influir en totes les religions monoteistes posteriors i vigents (judaisme, cristianisme i islam): l'ou és, per tant, més antic que la fiscalia espanyola.

Ara que s'anuncia que un bon veí vol portar a aital administració de justícia (hereva de l'herència de quaranta anys) la denúncia que la seva veu ha aparegut publicada en un web de cobertura global (és internet, estúpids!) no puc estar-me de recordar que la qüestió plantejada és més vella que la més vella de les professions que es fan i es desfan: el periodisme, des del punt zero. No puc estar-me, igualment, de subratllar que totes les vegades que en seminaris de tota mena es debat sobre temes vinculats al coneixement i la pedagogia, l'ús de les tecnologies 2.0, l'internet de les coses i de tot el que comença per web... serveixen de ben poca cosa quan una persona no sap amb qui o amb què se l'està jugant. Fa setze anys un alumne de l'IES Deulofeu de Figueres va ser expulsat d'allà on estudiava per haver facilitat a tothom (i no únicament als seus companys/es del centre educatiu) una plataforma web per tal que tothom pogués utilitzar-la, professors inclosos. L'alumne era alhora el tècnic, el dissenyador, el webmaster i l'estudiant de 1r de batxillerat que als seus quinze anys s'ho va treballar –tot un emprenedor– per tal de situar-se en el temps que li tocava i que –ara– ja ens ha tocat viure (sense escapatòria possible) i li van tocar els webs, ho recordeu?: varen tancar el web a instàncies de la direcció escolar. No va ser just. No va ser just no reconèixer de debò i activament (no com als seminaris amb grans ponències de vells gurus) els valors pedagògics o no que posava/posa a l'abast de tothom (estudiants, educadors, mares i pares, polítics i ciutadans en general i d'arreu) l'ús de la xarxa i prevenir així situacions com la que el bon veí vol denunciar emparant-se en el dret a la privacitat. No hem après res! La trista realitat és que alguns pensen que també són de xocolata els webs i que els jutges són els seus padrins, encara que llunyans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.