L’endemà que el Tribunal Suprem notifiqués que hi ha una nova onada d’imputacions pel procés (Mireia Boya, Anna Gabriel, Marta Pascal i Artur Mas ara són oficialment investigats per un suposat delicte de rebel·lió, després que també el desembre passat ja s’hi hagi inclòs Marta Rovira i Núria Lloveras); l’endemà mateix, deia, es va saber que JxCat i ERC ultimen, finalment, un acord que permetrà que hi hagi una mesa del Parlament amb majoria independentista i que, molt probablement, permetrà la investidura de Puigdemont a distància. No hi ha millor resposta. I per a aquell qui ho trobi una barbaritat, un escàndol, una situació massa extraordinària, potser que es pregunti primer si la barbaritat, l’escàndol i la situació extraordinària no és que hi hagi uns quants diputats electes a la presó i uns quants que s’han exiliat a l’estranger per evitar-la. En situacions extraordinàries, acords extraordinaris. I això, si finalment es confirma, no ens hauria d’escandalitzar. Perquè el que a mi m’escandalitza de veritat és que es mantingui la privació de llibertat a aquells qui hem escollit per ser els nostres representants polítics. Perquè és això el que ens porta a una situació extraordinària. Perquè no seria el mateix si els investigats per tots aquests delictes tan greus seguissin els seus processos judicials però en llibertat. La causa, sí, continuaria oberta, però el Parlament es podria constituir amb normalitat. I ja en parlaríem si d’aquí a un temps (veurem amb quina velocitat ho faran anar tot plegat) els suposats delictes de rebel·lió i sedició pels quals els mantenen a la presó (o obligats a exiliar-se) acabarien amb condemnes. Si la justícia és justa, ho dubto. Perquè no sé veure enlloc que cap d’ells hagi comès actes violents, que hi hagi hagut actuacions tumultuoses i no sé quantres coses més que se’ls imputa. Però no. Han decidit mantenir-los a la presó, impedir la tornada dels de Brussel·les no comprometent-se a cap tracte just i ara, a més, ampliant el nombre d’imputats. Que Puigdemont pugui prendre possessió a distància (si finalment l’acord és aquest), d’acord, no és el més normal. Però aquells qui se n’escandalitzen potser s’haurien de preguntar per què.