Opinió

LA GALERIA

El Recull

“Ens veurem al Recull, diumenge?” pot ser una frase reiterada la setmana abans de l’esdeveniment

Quan pronunciem aquesta paraula, amb l’article al davant, la nostra ment sintonitza, immediatament, amb la població de Blanes i pensa en la revista local –que aviat celebrarà els cent anys d’existència– o en els premis literaris i la festa que n’han derivat i que porten el mateix nom. “Ens veurem al Recull, diumenge?” pot ser una frase reiterada la setmana abans de l’esdeveniment. Els premis Recull ja porten 55 anys a les espatlles. D’ençà d’un temps, la festa s’ha desdoblat en dues parts: al migdia i en el Teatre Municipal hi ha el veredicte i entrega dels guardons i cap a les dues de la tarda, en un acreditat restaurant, hi ha el dinar per als qui volen compartir unes hores, retrobar amics, fer poble i país, en definitiva, perquè la festa és literària però també és social. Diumenge passat la cosa va anar així, efectivament. D’un cantó vam poder gaudir de l’acte literari, d’accés gratuït, amb parlaments, veredicte, entrevistes i la col·laboració del Grup de Teatre Xiroia i dels alumnes de l’Oficina de Català, que van llegir fragments dels textos premiats. De l’altre, el dinar posterior, a un preu molt raonable, que també té les seves característiques especials, perquè, com que sol ser molt semblant d’un any a l’altre, cadascú n’espera allò que li plau més, des del plat de pernil dolç que ens recorda l’època de Benet Ribas fins al marisc de la costa que ens brinda les famoses gambes de Blanes, i, sobretot, el pastís que tothom coneix per “la sara de ca l’Orench”, que és, sempre, un punt i a part. A més, et trobes a la taula la bossa d’obsequi amb els llibres premiats l’any anterior, acabats de publicar, enguany Alguns ocells muts, d’Òscar Palazón (premi Joaquim Ruyra de narrativa 2018) i La quinta essència de la pols, de Marta Pera Cucurell (premi Benet Ribas de poesia 2018). Tothom en surt content. És just aquest aspecte el que jo vull destacar. La notícia periodística dels guanyadors ja va sortir al diari l’endemà mateix. Era prou detallada. Segurament que no permet traslladar al lector, però, aquest plus gratificant que significa, per als que hi anem, compartir uns objectius, ser còmplice d’unes mateixes intencions, consolidar amistats, gaudir d’un paisatge humà que ens deixa anar recuperant i identificant cares significades, i fins i tot, per als que fa anys i panys que assistim a la celebració, contrastar èpoques i evocar, amb nostàlgia, els qui, en una edició o una altra, vam tenir de companys de taula i ja no hi són. El Recull és tot això i més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.