Saltar-se la cua

Jo no sé si al llarg del dia han de fer moltes cues, però jo que viatjo cada dia de Barcelona a Girona, i viatge de tornada, n’he de fer per passar els dos controls que fan accedir a l’andana i un dels meus entreteniments matiners és observar el comportament de la gent a la cua. En primer lloc, costa fer entendre que la cua és una fila índia. Per als qui no ho saben, la denominació fila índia prové de la manera que tenien per desplaçar-se els indígenes americans a l’Amèrica precolombina. Com que no havien inventat la roda, i per tant no hi havia carros, ni camins, la seva manera de viatjar d’un lloc a un altre era desplaçant-se per vies obertes o que s’anaven obrint. Aquestes fileres tenien unes jerarquies que encara ara s’han conservat en ciutats modernes americanes on hi ha població que conserva la tradició tot caminant per les voreres un darrere de l’altre. Aquí i ara, el concepte un darrere l’altre no sempre és respectat. Hi ha una tendència a desplaçar-se lateralment que fa que arribi un moment que no està clar qui va primer, situació que afavoreix l’enemic a batre: el que sempre intenta passar davant dels altres. Els tinc estudiats. Quan arriben a la cua fan com si els que esperen ho fessin com a divertimento i van directe a l’origen de la cua on intenten preguntar qualsevol obvietat al responsable del negociat, en aquest cas els empleats de Renfe. Ja no els veus tornar. Es queden avançant de oca a oca y tiro porque me toca. Hi ha una altra modalitat per colar-se: posar-se al costat de la fila quan ja està formada i deixar que avancin els que estan al costat. Tres o quatre torns després ja es fiquen a dins perquè els que tenen darrere no estaven al cas de la maniobra. Aquests colons s’aprofiten que gran part de la gent, a diferència d’ells, és de bona pasta i fan com si no els veiessin. Tots? No! Servidor els incrimina perquè per a llestos ja hi ha els que seleccionen els vídeos de la fiscalia en el judici de l’1-O, que no saben qui va el primer o l’últim.