Opinió

De set en set

Com la vida mateixa

A Perpinyà vaig comprovar de nou que la realitat supera la ficció del règim del 78

Imaginem que en Boris Johnson es comporta ara amb Escòcia com ho va fer en Rajoy amb Catalunya el 2017; i que el govern escocès decideix organitzar un referèndum no autoritzat per Londres; i que Londres hi envia –sense avisar l’Scottish Police Service– uns sis mil policies anglesos, que arriben en furgonetes cantant “Let’s get ’em!” i que, un cop instal·lats en uns vaixells de creuer infantils amarrats al port de Leith, es posen a fer ràtzies a edificis pertanyents al govern escocès; i que, durant una protesta contra aquestes ràtzies, dos membres de l’associació cultural independentista National Collective són detinguts i empresonats a Londres; i que, el dia del referèndum, els sis mil policies anglesos importats es posen a atonyinar el 43% de la població que hi va a votar; i que, poc després, la reina d’Anglaterra fa un discurs en què dona el seu suport incondicional als escocesos unionistes i obvia l’existència mateixa dels votants apallissats; i que tot plegat resulta en l’exili de la Nicola Sturgeon i tres dels seus ministres i en l’engarjolament del vice-primer ministre i sis ministres més i que aquests presos són condemnats a dos lustres (o més) de presó. Bé, per a qualsevol ciutadà britànic tot això és inimaginable. Els costa tant com ens costa a nosaltres imaginar el retorn a Catalunya d’en Puigdemont i dos diputats més. Per això ahir vaig ser a Perpinyà, per comprovar, un cop més, que la realitat fos capaç de superar la ficció en què ja s’ha convertit el règim espanyol de 1978.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.