Opinió

la crònica

Els Polvorins

Alguns han ‘descobert’ l’existència de fortificacions del passat, quan la ciutat es prevenia dels enemics

L’actual situació pandèmica que sovint ha obligat els ciutadans a no poder eixir del municipi és un fet que ha propiciat que moltes persones hagin escollit internar-se en llocs de la geografia gironina on no havien estat anteriorment. El flux de gent de totes les edats que hom pot trobar a bones hores del matí caminant amb pas dur pels viaranys, turons i muntanyes que envolten Girona és sorprenent i agradable. Mai vist fins ara.

Alguns han descobert l’existència de vestigis i fortificacions del passat, d’èpoques en què la ciutat havia de prevenir-se dels potencials enemics. Uns d’aquests són els Polvorins, situats a Sant Daniel prop de la Font de la Pólvora. És del nostre record quan encara hi havia un escamot de soldats de lleva que hi feien guàrdia dia i nit (la dècada dels cinquanta del segle passat). El sentinella estava alerta, mentre la resta de companys descansaven, jugaven a cartes o dormien, fins que els tocava el torn. Al migdia hi arribava un soldat d’intendència que estirava un mul que portava estacada a la panxa la perola del ranxo dels guardians. Al carrer del Carme hi havia uns forns on es cuinava aquell minso aliment per a la tropa, i la resta, per a una gernació pobres estripats que hi feien cua. L’animal havia de pujar ranquejant pels senders prop de la Torre d’Alfons XII, fins a arribar a lloc. Podem imaginar l’estat d’aquell ranxo, fred, bandejat i amb escassa substància. Però els soldats de guàrdia no tenien altra cosa per omplir el pap, a part del chusco reglamentari. Aquella tropa guardiana desconeixia si a l’interior dels polvorins hi havia municions o era una mena de prevenció dels militars per atemorir la població. Anys més tard, va quedar abandonat tot el conjunt.

Aquestes construccions s’aixecaren per primera vegada l’any 1770, per tal de emmagatzemar explosius en un lloc allunyat de les zones urbanes. Abans havien passat alguns episodis dolorosos, amb ferits, d’incendis al mig de Girona, que provocaren l’explosió de pólvora que es guardava per fer enderrocs.

Pedres de Girona assenyala que durant la guerra del Francès varen ser utilitzats com a “hospital de sarnosos” per evitar contagis. L’any 1924 es reconstruïren els edificis, malmesos pel temps i les guerres.

Actualment els Polvorins presenten un estat decrèpit, abandonat. No obstant, els voltants estan força cuidats. Elevats en un punt elevat al començament de les Gavarres, es deixen veure fàcilment des de molts indrets. Mentrestant la ciutat ha anat creixent cap allà. Aquells edificis eren sòlids i ben construïts. Amb el pas del temps, no s’ha trobat la manera de reconstruir-los o enderrocar-los. Ja seria hora de prendre una decisió sobre un lloc tan estratègic i històricament important com aquest.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.