Opinió

Tribuna

Quan fou morta la combregaren

“Sentim reiteradament que els catalanoparlants som 10 milions, sumant els contribuents dels tots els PPCC. 10 milions? D’aquests, quants la parlen habitualment? 3 milions, essent molt optimistes? D’aquests 3 milions, quants l’usen amb un mínim de dignitat lingüística? La meitat?

Ara que la llengua ja deu estar en la fase terminal (això, els que ho saben només ho diuen amb la boca petita), les institucions aparenten fer “coses per afavorir-ne l’ús”. Que més aviat queden en gestos per sortir a la tele –només a TV3–, administradora de sedants contra la mala consciència nacional. No poden fer gaire res més en una autonomia de fireta: ara mateix la judicatura, còmplice de la política secular anticatalana, ordena que les escoles i instituts facin el 25% de classes en castellà, i a la Generalitat simulen davant les càmeres que s’esquincen les vestidures, perquè, u, mai no han fet res amb decisió i, dos, es deixarien detenir per desacato? Aquesta ordre del 25% en realitat només afecta la minoria de centres que han practicat realment la immersió lingüística, que deu ser un 30% d’escoles i instituts del país, bàsicament de fora l’àrea barcelonina. I la Generalitat, des de Pujol a Aragonès, u, ha presumit de les excel·lències d’aquesta molt falsa immersió lingüística i, dos, s’ha desinteressat de vetllar-ne el compliment, sigui per impotència, sigui per comoditat.

Fa poc s’ha publicat que el títol de C2 només el té un de cada quatre ensenyants; és a dir que, quant als docents, la majoria demostren que ja els està bé l’incompliment. En conseqüència, poc o res no hauria canviat en un 70% d’escoles i instituts catalans, en alguns dels quals fins i tot s’ha fet en castellà la classe “de català”: l’estiu de 2018 una mare, que no entenia quin problema hi havia amb els fills de guàrdies civils, ho contava. Altrament, com s’explicaria que molts de més joves de 50 anys empadronats a Catalunya des que van néixer, no només no sàpiguen parlar en català sinó que alguns ni l’entenen.

I això lliga amb un fet més tòxic per a la llengua. Parlàvem de l’autobombo dels polítics indígenes a la tele, és a dir a TV3, l’única que usa, no només però majoritàriament, el català. Bé, les estadístiques diuen que més o menys un 15% dels 7,5 milions de possibles televidents se la mira. La majoria no només consumeix canals en espanyol, sinó que en general viu absolutament i indolentment d’esquena a la residual realitat lingüística catalana de Catalunya i dels PPCC. No té cap necessitat d’interessar-se’n ni d’interactuar-hi perquè pot viure perfectament i completament en espanyol; i, quan ha de contactar-hi, els catalanoparlants li fan palès en castellà que no cal que s’hi sumi. S’ha de ser molt optimista –molt mal informat– per pensar que el català té alguna possibilitat, no pas de ser normal en l’únic lloc on encara algú l’usa correntment (un 25%), sinó simplement de sobreviure ni que sigui amb respiració assistida.

I una puntualització. Sentim reiteradament a TV3 i a Cat Ràdio –els altres mitjans senzillament ni en parlen– que els catalanoparlants som 10 milions, sumant els contribuents de tots els PPCC. 10 milions? D’aquests, quants la parlen habitualment? 3 milions, essent molt optimistes? D’aquests 3 milions, quants l’usen amb un mínim de dignitat lingüística? La meitat? I no segueixo perquè conclouríem que els usuaris de la llengua catalana, el que en podríem dir llengua catalana homologable a la francesa o alemanya, seríem poc més de... la meitat? 1,5 milions? I ells, ignorants o interessats, parlen de 10 milions...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.