Opinió

Francesc Cabana

Quadern d’economia

La solidaritat, a cops de puny

De fet, els vint-i-set membres de l’OTAN difícilment arribaran a acords solidaris

És fàcil imaginar una reunió de dos partits polítics o de dues faccions d’un partit que es trobin per arribar a un acord de solidaritat. Aquesta és una paraula utilitzada per tothom i especialment pels polítics. Exigeix diàleg, bona fe i respecte pel qui es té al davant.

No obstant, la realitat ens diu que les coses no van així. La solidaritat es troba poc entre partits polítics diferents, així com entre faccions del mateix partit. En el fons hi ha poca voluntat d’arribar a un acord sempre que l’altre no cedeixi a les seves pretensions, un fet que comporta que molt poques vegades s’arribi a acords.

De fet, entre països, la solidaritat s’aconsegueix a cops de puny o, dit d’una altra manera, en unes condicions en què la violència física o econòmica es fa patent a les dues parts. Una d’elles aconsegueix imposar el seu criteri, mentre que l’altra s’ajup i accepta els arguments de l’altra perquè els cops de puny fan mal.

Actualment, el món és una olla. I entenc per aquest terme, que la solidaritat ben entesa no existeix i només s’imposa aquella de la qual se’n pot treure profit. Els cops de puny existeixen però són discrets i dissimulats. De fet, els vint-i-set membres de l’OTAN difícilment arribaran a acords solidaris. Pel que fa a la Unió Europea, difícilment s’arribarà a un avenç en la seva finalitat de crear el que el seu nom especifica. L’ONU difícilment canviarà un consell de seguretat creat després de la Segona Guerra Mundial en un moment en el qual les coses eren molt diferents d’ara. O una mica similar si tenim en compte l’actitud de Putin i la seva Rússia que ens recorda els anys de la guerra freda.

Els canvis acordats després de la Segona Guerra Mundial, que van suposar una aplicació dels principis de solidaritat, s’han anat aplicant, alguns bé i altres malament, s’han anat corregint en bona part i mereixen un respecte. La solidaritat en aquest cas va tenir un cost molt alt, ja que va ser el resultat de milions de morts.

En teoria els estats amb un nivell de cultura alt haurien de tenir la capacitat d’exercir la solidaritat entre ells i arribar a acords que els beneficiïn, a través d’unes converses civilitzades, honestes i sense males intencions al darrere. La solidaritat és la més necessària de les virtuts en un món que no para de trobar motius per donar-se cops de puny amb una gran energia. Al darrere d’aquesta estratègia hi ha sovint poca honestedat, ganes d’enganyar l’altre i males intencions. El món actual fa pensar més en una baralla de galls que no pas en una discussió serena sobre com avançar i trobar punts de connexió i d’acord. Sobren els cops de puny. Els problemes se solucionen a la llarga però molt lentament. Només cal veure les bones relacions entre el Japó i els Estats Units i d’Alemanya i França i la Gran Bretanya, però es mantenen baralles entre palestins i israelians i innumerables sentiments de ràbia entre estats asiàtics i, especialment, els africans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.