Opinió

A la tres

Que parli el Barça

“La veritat del cas Negreira interessa molt menys que el relat delirant que se’n pugui fer i el profit que se’n pugui treure

Qualsevol que hagi viscut al planeta futbol els últims cinquanta anys sap, perquè no hi ha millor certesa que els fets i el dia a dia, que al Barça no li han regalat res del que ha pogut atrapar en termes esportius. Més enllà de fets anecdòtics, ni la federació, ni els comitès disciplinaris, ni els àrbitres, ni ara tampoc la Lliga Professional, cap dels estaments que pinten alguna cosa en el futbol espanyol han demostrat cap devoció per aplanar-li el camí. I tampoc caldria, perquè això va de competir amb unes regles iguals per a tots; però les coses són com són i és inevitable constatar que estar sotmès als designis, als judicis i als plans d’aquests estaments ha suposat al Barça la certesa d’estar jugant sempre fora de casa o, si ho prefereixen, en territori hostil. No són teories conspiratives, ni un victimisme feliçment superat; simplement és el que hi ha, és un context, una tendència amb fases més agudes que altres, amb constància documental i amb una llista considerable de fets, proves i testimonis, que aquests dies contrasten dramàticament amb el relat que alguns estan provant d’imposar sense cap sentit del ridícul. Des dels que converteixen una formiga en una l’evidència irrefutable de vida intel·ligent, fins al fiscal que afina una acusació delirant de compra d’àrbitres, de partits i de competicions basada en suposicions, passant per tots aquells que estan aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid per treure partit del setge o senzillament per fer el caldo gros. Potser hi ha qui somia destruir el Barça o potser n’hi ha que només el volen torturar. El que és segur i comú en tots ells és que no els interessa la veritat, sinó construir-ne una que serveixi al seu objectiu. Per això és tan important i tan urgent que el Barça exposi la seva versió, que ben segur haurà de parlar d’una relació comercial improcedent amb un senyor amb càrrec en l’estament arbitral, d’unes intencions opaques i per tant malinterpretables, d’un abús frec a frec amb el xantatge, d’uns informes sobrevalorats i d’un altre malbaratament de recursos del Barça per part dels seus dirigents, poc propensos al control i encara menys a l’autocontrol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.