Ja tarden, tarden molt; molt més del que els malalts d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) poden esperar per fer front aquesta malaltia neurodegenerativa amb una major qualitat de vida i menys patiment. Des que fa tres anys que li van diagnosticar l’ELA, l’exblaugrana Juan Carlos Unzué s’ha convertit en la veu de les persones afectades per aquesta patologia, un activista, i ha presentat diverses iniciatives al Congrés dels Diputats –l’última, una proposició de llei que va registrar fa tres setmanes–demanant ajuts per al dia a dia dels malalts i fons per a la recerca. Dimecres, després de recollir el premi Ondas nacional de televisió pel documental Unzué. L’últim equip del Juancar, va adreçar-se al públic amb aquestes paraules: “Les malalties no saben d’ideologia, no saben de procedències, no saben d’interessos polítics. Absolutament totes les persones hi estem exposades i absolutament totes les persones malaltes en sortirem beneficiades.” Així va urgir els partits a moure fitxa a favor de la nova proposició de llei. Si Unzué, amb tot el ressò mediàtic de què va acompanyat, no ha aconseguit a hores d’ara cap moviment per part del legislador, què passa amb els altres afectats per malalties minoritàries que no tenen aquest altaveu? Unzué fa de mirall a la classe política.