Científics no famosos

Una enquesta catalana adreçada a gairebé 5.000 persones més grans de 14 anys ha demostrat que els científics, malgrat ser tan importants com indispensables, no poden presumir de fama. Entre els noms citats al qüestionari hi ha el del doctor Pedro Alonso, investigador de la malària i del qual es parla als mitjans de comunicació des de fa anys. Doncs bé, la majoria dels enquestats diuen que es tracta d'un esportista –deu ser pel Fernando Alonso de fórmula 1–, i només un 5% el cataloguen correctament. L'arqueòleg Eudald Carbonell, codirector del jaciment d'Atapuerca, protagonista d'una sèrie divulgativa d'èxit a TV3, autor de diversos llibres, és identificat per un minso 8,8% de persones.

¿La gent sent i mira però no escolta i no veu? Què els interessa realment, què valoren? Valentí Fuster, cardiòleg preuat arreu del món, obté un 9,8% de reconeixements, mentre que un altre metge prestigiós, l'investigador del càncer Joan Massaguer, tan sols és conegut pel 5,6% dels preguntats.

Ben cert que cap dels esmentats necessita ser famós, que amb la seva tasca no cerquen pas la notorietat popular, de forma que la qualificació negativa no recau en ells sinó en la comunitat social. Quina mena de societat és aquesta en què l'escala de valoracions i de temes que desperten interès ignora la ciència?

Potser no ens n'hauríem d'estranyar si tenim en compte que a l'edat adulta es tendeix a omplir el temps de lleure amb banalitats i que els joves solen triar carrera universitària no per amor al coneixement sinó en funció del previsible mercat de treball. Aquesta és la col·lectivitat que s'està creant, amb uns resultats previsibles. L'esperit crític i el raciocini són atributs bandejats, com ho demostra que a l'enquesta un 81% estimin la salut i la sanitat en primer lloc, i l'educació i la cultura en segon, mentre viuen al marge de reconèixer els que aporten salut i cultura.

Contradiccions que posen de manifest la mal·leabilitat d'una ciutadania bombardejada a diari per comunicacions en les quals el cim correspon als diners i tot seguit a la diversió. Enmig de tant rebombori resulta difícil pensar.