Eutanàsia a Catalunya o Espanya
A punt de tramitar-se al Congrés dels Diputats espanyol la llei reguladora dels drets de la persona davant el procés final de la vida, els bisbes proclamen la seva oposició i fins i tot proposen la desobediència civil. No els agrada perquè, al seu parer, condueix a la legalització de l'eutanàsia, la qual rebutgen frontalment sense fer diferència entre l'activa o la passiva. Si algun tipus d'eutanàsia es refusa majoritàriament és l'activa, mentre que, per contra, també per majoria s'està a favor de la considerada passiva. Però la Conferència Episcopal Espanyola ignora aquesta voluntat general i condemna que, per tal d'evitar patiments inútils, s'apliqui una sedació o no s'allargui la vida per mitjans artificials.
Es veu que la pietat cristiana no té cabuda en els moribunds, abocats a patir fins al darrer instant. Amb tot, l'exercici mèdic, als hospitals o a casa, fa temps que es regeix per criteris de pietat, cristiana o no. Alleujar el sofriment amb calmants, malgrat que escurcin la vida, o renunciar a l'alimentació artificial ja són pràctiques acceptades.
Per altra banda, als bisbes els alarma que aquest projecte de llei no admeti l'objecció de consciència per part dels professionals de la medicina. Creuen que quedarien reduïts a executors de la voluntat del malalt o la seva família. És clar que, ¿qui és el subjecte de dret, el pacient o el metge?
Enmig de tal discussió, vet aquí que Catalunya ja disposa, des de fa deu anys, d'un document de voluntats anticipades que permet a les persones determinar què volen i què rebutgen per quan els arribi l'hora final. Deu ser un document tan assenyat que no ha aixecat cap mena de polèmica. Milers de catalans l'han signat, els metges de capçalera poden tenir-ne coneixement i els ordinadors del Servei Català de la Salut tenir-ne constància. Sense soroll, amb el convenciment que l'eutanàsia passiva, que és la que s'admet al document, constitueix un dret inqüestionable.
Una vegada més, Catalunya va a davant, i les polèmiques espanyoles no haurien d'interferir en la voluntat del país. Que ens deixin en pau, tant per viure com per morir.
