LA COLUMNA
Gerros d'aigua freda
No seria bo que la nova República pretengués ser més espanyola que federal
Gent amiga, cuinada a la madrilenya, i gent amiga (o potser no tant), catalana-catalana, de tota la vida, de pedra picada, m'animen a signar declaracions i manifestos a favor de l'adveniment de la III República espanyola, d'una banda, i a favor de la independència de Catalunya (la petita: mai no es refereixen a la Catalunya gran, la dels Països Catalans), de l'altra. Els dic que sí. I ho signo tot. Perquè crec que els nous marcs desitjats, una República laica de veritat, en teoria i a la pràctica, sense el llast anacrònic de la monarquia, i el país meu que exerceix el dret a l'autodeterminació, que ja exigíem en el marc de l'Assemblea de Catalunya, als quals s'han afegit moltes i molts que abans no en volien saber res, per cert, de l'exercici d'aquest dret, són perspectives millors que l'estat actual d'indecència col·lectiva. Em sentiria més feliç, però, si afegíssim compromisos concrets als dos desigs: mesures efectives de lluita contra el frau, contra l'economia submergida, contra la degradació mediambiental, a favor de les partides de R + D, perquè mai no serem independents, en política, si depenem tecnològicament de països que potser no ens volen independents.
En resum: voldria que els que ens volen republicans i els que ens volen independents encapçalessin els combats de la tardor que ve contra la degradació programada de l'ensenyament públic, per les mesures de suport als més dependents, per l'assumpció responsable del fet que som un gran geriàtric, per la problemàtica de la salut mental, començant per la d'infants i d'adolescents, etc. No seria bo que ens apliquessin la dita catalana i ens diguessin que ens comportem com a estalviadors del fum i escampadors de la farina. Ni seria bo que la nova República pretengués ser més espanyola que federal. Ni que tant la República com la Catalunya noves de trinca no puguin tenir un lloc a Europa i al món, sense els entrebancs i bastons a les rodes que tractaran de posar la Conferència Episcopal, els monàrquics nostàlgics i els defensors ultrancers de la sagrada unidad de España.
