El solstici de Nadal

Recuperada la normalitat diària, en podrem parlar amb més calma. Fins fa poc, Nadal ens obsequiava amb dos tipus d'opinions tan antagòniques com previsibles: els que denunciaven la faramalla i el consumisme festius contra les adhesions embafadores i diabètiques. Ara s'hi ha afegit una altra lectura més conceptual que moral, i que era previsible, atesa la capacitat de fer-se sentir que darrerament han demostren els partidaris d'esborrar de la vida pública, no la religió, sinó qualsevol cosa que pugui tenir origen religiós (sempre que sigui cristià en general o catòlic en particular). Són les veus dels qui de la Setmana Santa en dirien vacances de primavera, i que per Nadal potser recuperarien la celebració dels solstici d'hivern, perquè, si ja sabem que tantes celebracions són un plagi de tradicions mil·lenàries, tant per tant tornem als orígens.

Sovint aquestes posicions aixequen l'estendard de la Raó però no estenen les seves crítiques a altres religions. Per a la victòria de la Raó sobre la ignorància i la superstició només cal esborrar qualsevol vestigi de tradició cristiana, i veure en la nostra història tots els errors i cap dels encerts. La Inquisició és nostra, i la vergonya històrica, també. Ara, ningú no posa en qüestió els rituals del canvi d'any, que responen a una convenció tan arbitrària com qualsevol altra. Tal vegada perquè lliures com són de crosses morals poden ser consumistes sense contradicció. Tampoc ningú no parla de suprimir el Carnaval (¿quina idea té de carnaval qui no té cap noció de la Quaresma?).

Quin riure que poques dècades enrere féssim rogatives perquè plogués! Que ignorants que érem! Però resulta que aquesta societat racional, que no creu en res que no sigui l'avenç científic i l'esforç de l'home, fa temps que parla de les profecies maies: ja ho saben, aquest 2012 s'acabarà el món. No parlem de converses de cafè, no: parlem d'informacions periodístiques, de reportatges i noticiaris televisius, de llibres publicats. ¿Han vist els anuncis d'endevins, quiromàntics, oracles telefònics i llançadors de cartes que proliferen arreu?

La laïcitat que tant ens esforcem a convertir en laïcisme no sembla haver respost a l'ideal de societat il·lustrada. Com que no hi ha res que no hagi dit abans Chesterton, ens remetrem a les seves paraules: hem deixat de creure en Déu per creure'ns qualsevol cosa.