Els gegants asiàtics

El creixement de l'Índia, i sobretot de la Xina, enlluerna. Països emergents, se'n diu, i quan a Europa i la resta d'Occident es viuen hores magres, els dos gegants asiàtics provoquen una barreja de recel i d'admiració. El recel pot ser des de l'òptica de la competència industrial, manufacturera i comercial, però l'admiració s'hauria de reservar per a altres mèrits. Si de cas, es pot mostrar sorpresa per l'avenç material que estan assolint.

Sí, espectacular resulta l'increment del PIB experimentat per la Xina i per l'Índia. Segons càlculs del FMI, la Xina ocupa actualment la segona posició mundial, i l'Índia, l'onzena, un punt al davant d'Espanya. I si es computen alhora el PIB i la PPA (paritat de poder adquisitiu), a la Xina li continua corresponent el número 2 i l'Índia puja al número 4 (Espanya, número 13). Tot plegat convida a reflexionar.

Com els ha estat possible assolir aquest creixement? Com ha estat que la Xina s'hagi convertit en la creditora del món? Gairebé un bilió d'euros en deute públic dels EUA, i Europa ansiosa d'obtenir crèdits xinesos. Els americans es troben ofegats per la despesa militar i les estafes financeres; el continent europeu està sumit de retruc en la mateixa crisi i escanyat pel deute de les administracions.

Malgrat que en el procés en què uns països creixen i els altres s'estanquen intervenen molts factors, n'hi ha un que mereix ser ressaltat. Si en el rànquing de països per deute públic la Xina ocupa un lloc més que discret, un dels motius rau en el fet que allí les prestacions socials són insignificants. Així, quan a més d'explotar els treballadors se'ls deixa a la intempèrie, els números surten rodons. Llavors es poden prestar diners just als que practiquen aquest estat del benestar que a tot preu volem mantenir, i es produeix en conseqüència la dramàtica ironia que el països moralment avançats han d'endeutar-se amb els moralment endarrerits. Sí, el món que ens espera és una incògnita, tant per als pessimistes com per als optimistes.