Oli d'albercoc?

Just aquests dies he contemplat un suplement, o pseudosuplement, d'un periòdic dedicat a presentar –el suplement– les fotos d'una col·lecció de biquinis situats sobre unes noies rutilants. En aquestes pàgines he llegit una notícia equivocada però que m'ha cridat poderosament l'atenció. Davant dels problemes –deia– que provoca la silicona dedicada a l'enrobustiment i conservació del bust femení, s'ha investigat fins a descobrir una nova manera de donar consistència i continuïtat als pits de les noies, xicotes o dames jovenívoles fins als 65 anys, sense utilitzar la silicona, amb massatges fets amb elèctrodes de metall, petits corrents elèctrics i, com a substància natural importantíssima, oli d'albercoc amb fregues manuals hàbilment executades. Oli d'albercoc? L'autor del reportatge Pechos a la carta s'equivoca. El que deuen usar els aplicadors d'aquest procediment, titllat al reportatge de “nuevo lujo” (85 euros per sessió de 55 minuts), no és oli d'albercoc, sinó l'oli de l'ametlla d'albercoc, la llavor guardada dintre del pinyol llenyós, cobert per la carn de la fruita fresca.

La notícia m'ha fet pensar de seguida en un Reus de la meitat del segle passat. Els governs franquistes mantenien una llarguíssima intervenció sobre totes les primeres matèries, les més necessàries. Entre moltíssimes prohibicions i penalitzacions que controlaven la comissaria d'abastiments i la fiscalia de taxes, a la pràctica no es permetia fer oli de cap mena de fruit oleícola (avellanes, ametlles, moresc), perquè també estaven intervinguts. Els fabricants d'oli i exportadors de Reus es proclamaven desesperats; no es podien bellugar. Per fi, un de més astut va filustrar que fer oli de l'ametlla que hi ha dins del pinyol d'albercoc, (“pepita de albaricoque”, en deien la gent més distreta) no era prohibit. Amb el nom d'aquesta pepita no intervinguda els oliaires de Reus van vendre tot l'oli d'oliva que tenien ocult –no declarat– a preu d'estraper-lo, que potser valia quinze vegades més que el preu oficial. Es va descobrir el frau i van empresonar tots els oliaires de Reus. Va ser l'any 1950 o el 1951. Els més poderosos van delegar el càstig als seus apoderats. Van estar potser un any a la presó de Tarragona, però es van engreixar esplèndidament perquè es feien portar el menjar de l'Hotel Europa.