Un sofà a la riba
Explicar històries
És una antiga dèria dels humans. Amb més o menys mitjans, amb més
o menys ajut institucional
Ara que ja ha passat Temporada Alta, un far, un oasi, ara que ha tornat a ser un èxit esclatant de públic, amb una barreja sàvia d'espectacles de qualitat i populars, ara es pot parlar de les dificultats que Bitò, l'empresa organitzadora d'aquest muntatge singular, inusual i atrevit, ha hagut de patir al llarg dels més de dos mesos que ha durat el festival més important de Catalunya i un dels més destacats d'Europa. Més enllà de les retallades generals que han sofert les empreses i els creadors que es dediquen al món de l'espectacle (aquell 21% d'IVA que era xiulat en cada una de les sessions, abans d'avisar que el públic apagués els seus mòbils), més enllà de la reducció de les subvencions, Temporada Alta ha estat (i és) una de les víctimes de la manca de liquiditat del govern del país, aquesta asfíxia monetària que fa, en aquest cas, que encara no s'hagin ingressat els diners promesos en les edicions d'aquest any i de l'any passat. Temporada Alta (i els altres tentacles d'aquest cultural pop ufanós, com el centre de producció El Canal) han viscut també moments delicats per la falta d'implicació de determinats organismes que o bé no han entès la grandària del projecte o bé no tenen cap interès a convertir Girona i el seu entorn en un punt de referència de primer ordre.
En tot cas, el suport del públic, l'entusiasme que, segons el director del festival, es mou entre l'hàbit i el vici, ha estat de nou decisiu. La qual cosa demostra que el ciutadà s'acostuma a la intel·ligència, a la bellesa, a la reflexió, al dubte, a la sorpresa, i a l'efervescència del teatre fins al punt que ho converteix en una digníssima droga que ja no podrà deixar mai més. Això i, com diu Salvador Sunyer, la necessitat de no perdre de vista el que és essencial: explicar històries. Una antiga dèria dels humans. Amb més o menys mitjans, amb més o menys ajut institucional, i, això sí, amb la convicció tossuda del còmic, indestructible, insubornable, per entendre el món i per fer-lo entenedor a tots aquells que s'asseuen a escoltar-lo.
