Opinió

Un sofà a la riba

L'any 2012

Aquest any s'ha capgirat la percepció genèrica de la qüestió nacional amb un desig cada cop mes estès

La convenció que ens hem atorgat implica que, en aquestes dates, fem un resum del que ha estat l'any. Així, som capaços d'enquibir els records en una capsa numerada que arxivarem en la memòria del que vam ser i del que vam viure al llarg del 2012. Hi ha continuïtat, en el temps, és clar, i la simple variació d'una xifra no evitarà que molts dels temes que hem anat acumulant deixin de ser notícia o deixin de preocupar-nos. És a dir, no escrivim un punt i a part, sinó que seguim amb tot allò que ens capfica, amb la diferència que desem en algun racó, amb la il·lusió de tenir-ho tot ordenat, els assumptes que ens van emocionar o ens van entristir. I, sobretot, les pèrdues. Aquestes sí que romandran en el calaix de l'any que s'acaba. Penso, per exemple, en Antoni Tàpies, que va treballar en la seva indagació sobre la matèria fins al final; o en Ben Gazzara, que ocupa un notable espai en el meu imaginari sentimental –la de l'home que ho desa tot en una capsa, també, i l'envia a l'altra part de món–; o l'Antonio Tabucchi, que va viure i escriure i rememorar; o l'Emili Teixidor, que va ser mestre i va dibuixar un territori; o les alzines sureres que es van malmetre en aquell incendi paorós; o els amors que ho van ser i es van esvair; o les esperances que van irrompre, les que es van enfonsar, les que encara són vives.

Aquest ha estat l'any més dur de la crisi que vivim, encara amb el neguit que la foscor no s'esvaeixi sinó que s'incrementi, encara amb la percepció que haurem de repetir aquesta frase d'aquí a un any, perquè el 2013 no promet un alleugeriment sinó una intensitat sorda i constant del forat del pou. Arriba la fi d'aquest any de Jocs Olímpics i de matances i desolació, també d'alegries minúscules però viscudes amb la convicció dels resistents. Un any on s'ha capgirat la percepció genèrica de la qüestió nacional i des del qual s'albira un futur incert però amb un desig cada cop més unànime, cada cop més estès. Un any que inclou defallides i renovacions, i que, en el seu comiat, avisa de l'arribada d'uns anys on les turbulències presidiran les nostres vides.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.