Un sofà a la riba
Visionari Sunyer
Un visionari que toca de peus a terra
Feia dies que no anava a una conferència on hi hagués tan poca palla i tant de nervi, tanta musculatura, tanta incorporació d'elements per discutir, per analitzar, factors que conviden a la reflexió i que obren perspectives sòlides de futur. La va pronunciar Salvador Sunyer, el cervell del festival Temporada Alta, que va parlar del món del teatre i de les possibilitats de crear “una mena de Silicon Valley cultural” en l'entorn de Girona. Sunyer va centrar el seu discurs en Europa i va fer una brevíssima dissecció del que el continent havia estat al llarg de la segona meitat del segle XX: un balneari i un teatre d'operacions. Les operacions –fins i tot les financeres, i no en parlem de les polítiques o les militars– s'han traslladat de domicili, i ara Europa se'ns mostra, més que mai, tot i que la sacsejada social truca a les portes, com un recinte on dormitar i menjar verdureta. ¿És així la vella Europa? Sí i no. Desolada per la crisi, “fa aigües”, però encara manté l'ideal de postguerra, el “projecte més ambiciós de civilització” que s'ha vist mai a la història, després del fracàs més contundent de la humanitat. Aquesta Europa encara és viva gràcies justament al sacseig de la cultura i és en aquest context on una ciutat petita com Girona té un paper a jugar. En un estadi just per sota dels grans esdeveniments com Avinyó, però amb la dèria de convertir-se en una “ciutat del teatre” que sigui “excitant” en un espai sense fronteres. La proposta de Sunyer inclou atrevides formulacions empresarials, una nova política de preus que sigui equitativa en funció d'un criteri clau: l'accés universal al coneixement i a l'art, unes sinergies que ajudin a valorar més el contingut que l'estructura, una creació de riquesa que inclogui la incardinació d'un projecte contemporani en un hàbitat cordial i generador de relacions humanes. I desenes de plantejaments que, en la conferència de què parlo, en Sunyer va deixar anar des d'una de les seves màximes, la que formulava Gramsci: el pessimisme de la raó i l'optimisme de la voluntat. La consciència i el delit. Feia dies que no escoltava un visionari que toqués tant de peus a terra.
