On va el PSC?

¿Ha iniciat el PSC un camí de no retorn en la seva relació amistosa amb el PSOE? Podria ser que sí, i no pas necessàriament per un delit dels socialistes catalans que els aboca a trencar amb el partit espanyol que els aixopluga i on s'integren sinó justament per la fúria desbocada d'alguns dirigents estatals que consideren com una deslleialtat la votació contrària del PSC als desitjos expressats pel PSOE en relació amb el dret a decidir.

N'hi ha que pensen que tot plegat serà una tempesta en el vas on reposa la rosa, certament mústia, del socialisme, i n'hi ha que consideren com a certa la possibilitat que la relació de forces a Catalunya experimenti un sotrac de conseqüències fenomenals. Què podria passar? ¿Que el reny que ha patit el PSC es converteixi en una operació invasiva en tota la regla per part d'aquells que no volen ni sentir a parlar d'un partit socialista de sobirania catalana, enfrontat a les tesis de Ferraz? ¿Que una tal operació es convertís en una porta de sortida per a tots els altres que no consideren com a satisfactòria la relació íntima amb el PSOE? ¿Que el mateix PSOE entengués que l'única solució plausible seria obrir una sucursal sense més adjectius que els que s'amaguen rere la O i la E?

Caldrà observar amb deteniment fins on arriba la jugada de Navarro que, després d'haver ofert una imatge indecisa i feble, ha plantejat una de les decisions més arriscades i contundents dels últims anys. Salvant les distàncies, la sorpresa que ha protagonitzat el grup parlamentari (amb l'excepció de Carme Chacón, per descomptat) s'assembla al gest papal. Una sobtada plantofada a la tradició (deixin-me dir-ho així) que revoluciona un estany on semblava que tot havia de discórrer segons les normes previstes. És cert que les divergències entre PSC i PSOE no vénen d'ara, però la iniciativa del primer secretari amb aquesta votació a favor de l'evidència ha posat sobre l'escenari, de manera abrupta, les dificultats d'entendre's en virtut de la ceguesa del PSOE en relació amb el fet català. Algú pot pensar que és un ball de saló, però ¿qui hauria dit fa uns mesos que el PSC –amb una coherència impecable– faria un cop de puny com aquest sobre la taula fraternal?