Escarransides disset

Per si hi havia algú que dubtava de la càrrega política que s'amaga rere cada una de les reivindicacions de la llibertat que han de tenir els pares a Catalunya per poder triar la llengua en la qual aprendran els seus fills, la resposta de la consellera d'Ensenyament al diputat Millo és del tot concloent. En la frase que encapçala aquest article hi hauria d'haver escrit una altra cosa. M'hi he deixat “castellà”, que és la llengua amb què, pretesament, tota una gernació de famílies catalanes voldrien que s'eduquessin els seus fills, tot i que no poden, perquè el poder, a Catalunya, advoca per una política quasi estalinista d'imposició. És a dir, la llibertat, per a ells, vol dir exclusivament fer-ho en castellà i capgirar l'estat de les coses que es va instal·lar en aquest país en el moment d'implantar la normalització lingüística, que no va significar en cap moment una discriminació sinó un afany per salvar, almenys, els mobles del català. Doncs bé, de tot aquell maremàgnum, després de totes les sentències i els crits a favor de carregar-se allò que n'hem dit cohesió social, de tot aquell cafarnaüm de declaracions i d'intempestives notes a peu de pàgina, ara resulta que hi ha, a Catalunya, disset famílies que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà. Disset! Contra 748.000 alumnes matriculats. I, per més inri, resulta que hem passat de les cent sis peticions del curs passat a les escarransides disset d'ara. Què ens demostra, tot això? Que els que bramen a favor de la convivència de les dues llengües com a llengües vehiculars de l'escola ho fan sense cap tipus de criteri pedagògic. I pitjor: sense tenir cap fonament real en les demandes i les voluntats concretes dels pares i les mares que duen els seus fills a l'escola. I què més? Que tota la bateria de despropòsits i de projectils llançats contra l'ensenyament en català són justament això: armes que s'utilitzen en benefici d'obscures maniobres que es plantegen amb la voluntat de fer creure el que no és i de provocar un estat de coses que només respon a l'objectiu d'atacar, de desestabilitzar, de corrompre.