El dia més feliç?

Recordo com si fos ara el dia que a col·legi em van posar com a deures fer una redacció amb el tema: “El día más feliz de mi vida: mi primera comunión”. Les redaccions sempre eren els deures que més m'agradaven però, en aquesta ocasió, vaig quedar totalment bloquejada. Hi havia un error de base! Jo no considerava, ni de bon tros, que el dia de la meva primera comunió –en aquell moment encara molt recent– fos el més feliç de la meva vida. Més aviat al contrari. La primera comunió m'havia neguitejat ja des de la preparació, aquella catequesi on ens asseguraven que rebre “el cos de Crist” seria el més emocionant que ens hauria passat mai a la vida i ens convidaven a “recogerse en silencio” i tot de coses que jo no entenia. Les monges parlaven de goig, torbament, commoció, estremiment i jo em sabia insensible com una pedra. No cal dir que això em feia sentir absolutament culpable. Per si fos poc, quan va arribar el moment d'escollir el vestit per al “gran dia”, la meva mare va decidir que la millor opció seria una túnica blanca i senzilla i una creu de fusta penjada amb un cordó gruixut. Era un “model” auster i modern –ara ho veig–, però que contrastava terriblement amb els vestits de princesa de les meves amigues, plens de tuls, corones i brodats. Els pares em van organitzar una festa a la terrassa de casa, amb sandvitxos de sobrassada i refrescos, i la taula estava guarnida amb una gran essa feta amb clavells blancs. Vaig passar el dia desconcertada perquè encara no havia entès del tot què celebràvem. Més culpa. Els regals que m'havien fet no m'agradaven: un missal de nacre, un àlbum –Los recuerdos de mi primera comunión–, unes arracades. Al vespre va arribar el millor: vam anar tota la família al cine a veure Tuyos, míos, nuestros, una comèdia sobre una família nombrosa. Tot això m'ha vingut al cap quan amic m'ha dit que havia anat a la primera comunió del fill d'un amic. “Hi havia una nena que anava vestida de princesa.” Encara? He pensat jo. “L'havia anat a buscar a casa una limusina rosa per portar-la a la parròquia”. Com? “Durant el trajecte bevia xampany Pinky.” La seva mare anava explicant que, per la comunió de la nena, ella s'havia regalat uns pits. I última: la nena duia una corona que, en el moment que ella rebia l'hòstia, es va il·luminar i va sonar “al·leluia”.