Opinió

LA GALERIA

El debut del novel·lista

La novel·la romania inèdita des de feia 81 anys

Aquest vespre es presenta (biblioteca Salvador Allende, 20 hores) la primera edició d'una novel·la escrita fa 114 anys: es tracta del debut d'un pintor transmutat en novel·lista a la Girona del darrer tombant del segle XIX: Prudenci Bertrana. Es publica acompanyada de la presentació, introducció i notes oportunes, i també d'un epíleg del mateix autor: “Història d'una novel·la que mai no es publicarà”, un text que és un ressò del discurs presidencial que va fer als últims Jocs Florals de Girona l'any 1935 i que fou transcrit i publicat l'any 1980 a la revista literària Faig. La novel·la romania inèdita des de feia 81 anys i havia de romandre-hi encara 33 anys més fins que Edicions de la Ela Geminada ha decidit crear la Biblioteca Prudenci Bertrana, que s'inaugura amb aquest títol inèdit i projecta publicar l'obra novel·lística íntegra de l'escriptor. Aquell original escrit amb “el tremolor d'una mà que ha oblidat la disciplina dels cartipassos” i que conté “una anarquia gramatical feréstega” són els primers passos d'un autor que al cap de només set anys ens regalava Josafat, una obra mestra i un personatge que transcendeix la literatura per integrar-se en l'imaginari popular. Malgrat això, la majoria d'obres de Bertrana no han estat reeditades des que l'any 1965 Editorial Selecta va publicar-ne les Obres completes en un sol volum de la Biblioteca Perenne, que va publicar també l'obra completa de Verdaguer, Gaziel, Ruyra, Maragall o Guimerà. Poden trobar aquest volum a les llibreries de vell per una mòdica quantitat (entre els 40 i els 60 euros), però no inclourà Violeta, aquesta raresa que, desafiant l'auguri del mateix autor, ha arribat finalment a les llibreries gràcies a la “tossuderia” –el qualificatiu és de Xavier Pla– d'Oriol Ponsatí-Murlà, cos i ànima d'Edicions de la Ela Geminada, una d'aquestes extravagants editores unipersonals i suïcides que fan una labor que semblen haver oblidat les grans editorials, ocupades bàsicament a fer diners.

Diu Pla que Ponsatí sap “crear complicitats entre persones i institucions” i és veritat –només faltaria!–, però també s'hi juga els quartos i contribueix a recuperar o fixar obres com la que ens ocupa o les Converses amb Pau Casals, de Josep Maria Corredor, un altre gran text oblidat en català i d'enorme recorregut europeu. Curiosament tots dos llibres han estat editats a partir de manuscrits per Guillem Molla, doctor en filologia, antòleg dels articles de Miquel Berga, i professor a Massachusetts, és a dir: talent necessari a l'exili.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.