Si hem parlat, fa poc, de la moda dels festivals d'estiu, podríem parlar, també, de la proliferació de rutes literàries o de visites guiades a determinats indrets. L'últim invent ha estat a Blanes, la Ruta Roberto Bolaño, escriptor que malauradament no llegeix quasi ningú però del qual tothom vol saber on vivia, on treballava, quins bars freqüentava i la gana que va passar.

A Girona anuncien ara, pel primer trimestre de l'any vinent, una ruta per l'antic Barri Xino, a propòsit de l'obra recent de Gerard Bagué La Girona pecadora (Llibres del Segle, 2013). Dels carrerons i locals on, fins fa vint anys, s'exercia la prostitució a l'ombra del campanar de Sant Feliu i arran del convent de les monges caputxines, no en resta pràcticament res, perquè tota la zona ha estat esponjada, esbandida i reurbanitzada, però la càrrega literària d'aquells racons obscurs és realment impressionant. Prudenci Bertrana, Miquel de Palol i Xavier Montsalvatge van descriure l'estranya fascinació que els produïa el lloc en les seves passejades de noctàmbuls, acompanyats esporàdicament per Santiago Rusiñol. Al seu torn, Joan Mínguez, Rafael Gay de Montellà, Josep M. de Sagarra i Josep M. Gironella van narrar les experiències traumàtiques viscudes en aquelles cases pels protagonistes de les seves respectives novel·les. Josep Pla va donar compte detallat de les escapades que feia al barri en els seus anys d'alumne intern dels Maristes. Els últims personatges que han deixat escrits els seus records personals del lloc en els anys cinquanta del segle passat són l'escriptor i editor Carlos Barral i el pluriministre del govern Suárez Alberto Oliart. Tots dos van ser clients assidus d'aquells bars equívocs durant els sis mesos que van passar a Girona fent les pràctiques d'alferes del servei militar. Són records lamentables de nits de borratxera durant les quals les treballadores dels locals van haver d'exercir més aviat de mares, infermeres i àngels de la guarda d'aquells oficials disbauxats. Això lliga amb el bon concepte que tenen de moltes d'elles les persones que havien sigut veïnes del barri, que, en el llibre de Bagué, relaten les seves vivències amb un punt de nostàlgia.