Un sofà a la riba
Resposta emperadriu
Una de les respostes ens abocaria a un nou ordre de les coses
Zapatero declara que el dret a decidir és antinatura, i fonamenta el seu discurs en l'aplicació dels conceptes impertorbables i recursius de la física a la lleugeresa i la variabilitat de les lleis dictades pels homes. Hauria de saber que el govern de les nacions s'estableix, no pas com a conseqüència d'un mandat inalterable, sinó que és fruit de les circumstàncies històriques, dels moviments socials i de l'habilitat per emmarcar-los en un espai de convivència.
Aquestes declaracions, que tenen molt a veure amb la fixació espanyolista per la sacralització de la carta magna, enfoquen el problema des d'un punt de vista estrictament legalista, que no pren consciència de la grandària de la situació. Amb unes altres paraules, ho comentava Iñaki Gabilondo, una de les persones que perceben millor el que passa a Catalunya. Va ser a Girona dijous, i va dir que no entén com l'Estat no reacciona amb vocació política davant una “Catalunya que se'n va”. Els poders estatals tenen la idea fixa que la llei funciona com un dic i que, tard o d'hora, el corrent (“el profundíssim corrent social”, diu Gabilondo) s'aturarà gràcies al mur que serà contenidor. I pot resultar que, sense fer res més que escudar-se en la lletra, no siguin ja capaços d'aturar la música. O de fer-ho amb el risc de dinamitar l'essència del sistema democràtic, capficats en el predomini d'una llei que evita l'acompliment d'una altra llei, no escrita, superior: que és el poble qui les determina i les converteix en vigents.
Les preguntes que haurem de contestar un històric 9 de novembre –el dia que va caure el mur de Berlín, el 1989; el 18 de Brumari que va liquidar la Revolució francesa, el 1799– admeten quatre possibles respostes, una de les quals (la resposta emperadriu) ens abocaria a un nou ordre de les coses. Però arribar fins a la propera tardor costarà Déu i ajuda. Estarem distrets.
